Visualització de contingut web

Glossari

Presentem un recull de paraules i locucions sobre la pedra seca al territori valencià.

Si ens voleu ajudar a completar el glossari, podeu enviar les vostres definicions a: linares_jos@gva.es

Lista letras

A

Acerar

y. trans. Guarnir o revestir d'acer una ferramenta, la punta o tall de la qual s'ha gastat.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Afinador

m. Pedrapiquer que treballa en els tallers, on es dedica a afinar o treballar la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Afinar

v. trans. Fer esdevenir fina una pedra basta procedent de la pedrera.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Alçapremar

v. trans. Empenyer cap amunt una pedra amb una palanca o perpal que es recolza en un punt d'un cavallet o toc.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Alçaprem

m. Acte i efecte d'alçapremar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Americana

f. Barrina redona que té dos punts prop d'un dels extrems, els quals fan una estria quan penetra dins la roca. Antigament era colpejada per la maceta copla, avui dia va unida a un compressor.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Andañino

m. castellanisme. Desplacament d'una pedra que consisteix en el fet d'algar-la d'un costat,  aprofitant el seu mateix pes, fer-la avancar a poc a poc.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Apomacar

v. trans. Afinar una pedra sense arribar a traure-li lluentor.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Apomacat

m. Treball fet a la pedra amb una pastilla de carboni o paper de vidre.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Abeurador/ Abrebadero

Lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega.Lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Aixada estreta

És aquella que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar pedra i cavar sobre terreny molt dur.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Aixada

Eina de treball consistent en una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d'uns 80 cm, que serveix per a fer diferents treballs agrícoles com son cavar, arrabassar, arrencar pedra, tallar, etc.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Alera

Cada una de les pedres que formen l'enrastrellat de remat d'una paret de pedra.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Argila

Tipus de terra format per partícules molt petites (silicats d'alumini hidratats) que s'expandeix en contacte amb l'aigua i forma capes impermeables.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Artiga

Terreny eixartigat, és a dir, que ha sofert el procés de rompuda propi de la zona: aprofitar la fusta i la llenya, cremar vegetació i brossa, remoure el sol amb profunditat, separar la terra de la pedra, preparar part del  terreny per al cultiu i emmagatzemar  tota la pedra en diferents construccions. Finca situada a alguna de les partides d'aquest nom del terme de Vilafranca, de terres primes i amb moltes construccions de pedra en sec.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Assagador

Camí de gran amplada, delimitat per parets, destinat principalment al trànsit de ramats de bestiar, transhumant o local, que pot anar alimentant-se  simultàniament.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Assoll

Corral destinat al bestiar porcí.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

B

Badall

m. Fissura originada en les roques per diverses causes.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Bailarín

m. castellanisme. Cap de metall, de forma quadrangular amb una cara plena de puntetes, que va unit a una goma d'aire i serveix per a buixardar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Banc

m. Massa d'una determinada classe de pedra entre les váries d'una pedrera.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Barrinada

f. Explosió feta dins d'un forat en una roca per obrir-la.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Barrinar

v. trans. Foradar amb barrines una roca.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Barroquenyo

m. castellanisme. Capa prima de fang situada entre el bo i el dolent de la pedra

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Bola revessa

f. Motlura formada per un quart de cercle que continua en un altre quart en sentit contrari.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Bony

m. Protuberància que cal llevar per tal que una pedra quede quadrejada.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Bordó

Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de tres quarts de cercle en una motlura.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Buixardar

v. trans. Repicar la pedra amb una buixarda per igualar la superfície o netejar-la deixant una forma determinada.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Buixardat

m. Treball fet a la pedra amb la buixarda

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Bancal

Cada una de les porcions de terreny de cultiu, delimitada generalment per parets, ribassos o murs d'abancalament, que formen una finca.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Barralleva

f. Acció d'alcar una pedra mitjangant una palanca o perpal, la part inferior del qual es posa per sota de la pedra, tenint un punt de suport en terra ¡ un altre en la pedra. Ex.: Alca eixa pedra en barralleva.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Barra

Cadascuna de les peces de fusta horitzontals de què consta una portera.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Barrina

Barra de ferro d'uns dos metres de llarg i secció rodona, acabada en tall recte, que s'utilitza per fer forats, per percussió, a la pedra per tal de posar explosius, tascons, etc.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Barrugo

m. Pedra poc treballada que s'usa per a decorar xalets, fer ribassos, etc.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Bassa

Lloc de recollida i emmagatzematge d'aigua destinada primordialment a abeurar el bestiar.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Bassiol

Bassi fet amb un tronc buidat.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Bassi

Recipient per abeurar el bestiar, generalment fet amb pedres treballades i degudament ajuntades, que recull l'aigua d'una font, un pou o una cisterna.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Bolo

Pedra de mida mitjana i forma arredonida que resulta poc adequada per a paredar.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

C

Cabrestant

m. castellanisme. Màquina simple formada per un cilindre i un cable que s'hi enrotlla per l'acció d'una maneta o d'un motor. Serveix generalment per a voltar o arrossegar les pedres en la pedrera.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Cantar

v. intrans. Fer una pedra cert soroll característic en moures o en sofrir l'acció d'una altra cosa. Ex.: Esta pedra canta bé, segur que eixirá bona.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Cap

m. 1. Extrem superior en ferramentes com l'escarpe, el punxó, etc. 2. Part curta d'un bloc de pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Cara

f.1. Cada un dels plans que limiten una pedra de construcció cairejada: a)cara bona, és aquella que s'ha de veure en una construcció, b) cara roïna, la que no s'hi veu.2.Part de dalt d'un bloc de pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Carejar

v. trans. Fer la cara d'una pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Castanya

f.Instrument format per tres peces de ferro, de forma rectangular, unidesper un pern, de les quals les dues de les vores tenen els extrems inferiors més grossos, i la d'enmig a la part superior una anella. Es clave al centre d'una pedra i serveix per a alçar-la.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Clapar

v. trans. Produir-se una clapa.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Clapa

f. Ferida o trencall que es produeix en l'interior d'una pedra com a consequència d'una explosió o d'un colp que ha rebut.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Clapissa

f. Muntanya la superfície de la qual está plena de coscolls, argilages, etc., que s'hauran de llevar per tal de buscar la mare del bolo.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Coca

f. Agafar terra en comptes de pedra quan s'está troncant una pedra. Ex.: m'ha fet coca, haurem de tornar a referrar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Contrabanc

m. En sentit contrari a la llevada. Ex.: per a fer el llosat dels forns, es talla la pedra a contrabanc.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Cova

f. Perforació que es fa sota una roca per facilitar la seua caiguda.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Cul

m. Part de baix d'un bloc de pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Curro

m. Cilindre de fusta que es col-loca sol o combinat amb d'altres sota una pedra per a transportar-la amb facilitat mitjancant la seua rotació.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Caletxa

Camí molt estret, delimitat per parets, que dona accés des dels assagadors i camins principals fins a les finques.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

 

Camí empedrat

Camí amb el ferm fet amb pedres enrastrellades, generalment per evitar el seu deteriorament pel trànsit i sobretot per l'aigua de pluges torrencials.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Cantonada

Vèrtex  de l'angle format per dues parets. Cadascuna de les parts laterals que delimiten una obertura d'una paret per a posar una portera o una porta.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Canyo

Conducte de pedra en sec fet al subsòl de terrenys amb mal drenatge per a extreure l'aigua que s'entolla.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Carejat

m. Efecte de carejar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Carret de mà

Carretó amb una sola roda situada al capdavant, amb dos braços per a ser empès per una persona.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

D

Dolça(anar)

adj. Ser bona de treballar. Ex.: esta pedra va molt dolçeta.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Desbastar

v. trans. Llevar les parts bastes d'una pedra que s'ha de treballar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Duler

Persona encarregada de guardar dels animals que van a la dula.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Dula

Servei de pastura col·lectiva dels animals de treball (equins) els dies que no se'ls feia treballar.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Desaiguador/Desaguador

Obertura practicada en la parte inferior de una pared para facilitar la salida natural del agua de lluvia. 

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

E

Eixida(donar)

f. Fer-la sortir, deixar-la anar a exterior. Ex.: sí a la pedra li dónes elxida, no es trencara.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Eixobrir

v. trans. Traure la terra i escòria que fa nosa per veure la veta per on s'ha de barrinar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Embetumadora

f. Barreta de ferro, més prima d'una punta que de l'altra, que serveix per a tapar els forats i la calanya d'una pedra, després d'haver ficat el ferro al foc, amb goma-laca.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Encurrar

v. trans. Transportar una pedra amb curros.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Engalzar

v. trans. Ajustar dins d'un galze.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Engrunar

v. trans. Omplir de runa, pedreny, terra, etc., el buit que ha deixat un bolo en traure'l.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Entallerar

v. trans. Ficar la pedra que es vol treballar damunt d'una pedra de taller, amb la fi de poder treballar a més altura.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Entreguardar

v. trans. Mirar un bloc de pedra prenent per guia visual dos punts o dos regles paral-lels, per comprovar la dretesa o guerxesa de la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Escarfilar

v. trans. Tallar la pedra amb un topo, després d'entreguardar i fer les tirades per igualar la pedra, per tal que quede plana.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Escarpe

m. Instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem i que serveix per a treballar la pedra, a colps de martell donats a l'altre extrem.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Escofinadora

f. castellanisme. Instrument que serveix per a retallar les lletres de les inscripcions sobre pedra: a) escofinadora antiga, té forma de u, a les puntes de la qual té un tall. b) escofinadora moderna, màquina elèctrica que porta un disquet per retallar les lletres. NE

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Estacadura

f. Regata feta a la pedra per evitar que en llevar-ne una part n'isca perjudicada l'altra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Empedrar

Recobrir de pedra, plana o enrastrellada, un parament horitzontal (camí, entrada de casa , carrer, etc.)

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Enrastrellat

Treball de pedra fet amb pedres disposades verticalment, tant en empedrats com en parets o en remats de les mateixes.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Entrador

Rampa que permet l'accés a una finca situada a diferent nivell respecte al camí.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Era

Tros de terreny, de forma més o menys redona, situat prop de les pallisses i destinat a batre els cereals.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Escaletes/ Escalera o escalerilla

Pedres planes col·locades a una paret o marge sobresortint, de manera que formen els graons d'una escala que permet accedir d'un bancal a un altre.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Escalpre. Escarpre

Eina de ferro acerat, de secció aplanada i acabat amb un doble bisell en un extrem, que serveix, amb l'ajut d'una maceta, per a tallar la pedra, fer-hi forats, etc.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Escamarra

Trozo de madera que contiene la bifurcación de una rama.

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

F

Falcar

v. trans. Posar falques sota un objecte o entre dos per subjectar-los, anivellar-los, etc.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Ferrar

v. trans. Referrar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Fil (serrar amb)

m. Tallar un tros de cingle mitjancant un cable metál-lic que impulsat per un motor va fregant-lo amb l'ajut d'aigua i arena. Ex.: Ara serren amb fil i no coste res traure la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Filet

m. Galze petit.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Filó

m. Massa d'un mineral, relativament estreta i no interrompuda, que ocupa una antiga esquerda de roca o d'un terreny.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Falca

Cadascuna de les pedres petites que, al paredar, se posen  entre les pedres grans per a aconseguir un bon assentament.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Falsa volta

Tècnica de construcció de voltes emprada a les casetes de pedra, que consisteix en formar, amb lloses lleugerament inclinades, redones o ovals concèntrics i sobreposats de radi decreixent, fins arribar a tancar la totalitat de la coberta. Hi ha autors que defineixen aquesta tècnica com "volta per avançament de filades", traient així la paraula "falsa", que fa pensar en una feblesa constructiva que no es correspon amb la realitat.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Favor

m. Llevada.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Foguer

Lloc preparat per a fer foc per a coure aliments al camp.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Forroll. Forrellat

Mecanisme de tancament de portes i porteres,  consistent en una peça de ferro subjectada horitzontalment amb dues argolles, per tal que llisque i s'encaixe en un forat del bastiment, de la cantonada o de l'altra fulla de la porta.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

G

Galze

m.1.Rebaix fet en una pedra per encaixar-n'hi una altra o no. 2. Posició en qué queda acoblat o enganxat un bolo amb el cingle, després d'haver-lo tombat: a) llevar el galze, trencar la punta del bolo que s'ajusta al cingle per tal de poder-lo traure.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Garrofa

f. Mossa o trencall petit que s'ha fet a una pedra a conseqúéncia d'un colp.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Gat

m. Maquina destinada a voltar o a alçar pedres mitjancant una cremallera que engrana amb una roda dentada moguda per una maneta.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Germana

adj. Que és de la mateixa classe, referit especialment a una pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Gradina

f. Eina consistent en una barra d'acer acabada per un extrem en un tall dentat, i per l'altre en un cap, que hom percuteix per tal de tallar o treballar la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Gravadora

f. Eina semblant a un pic, peró amb la característica de tenir la peca de ferro acabada de forma plana i estreta en tots dos extrems. Serveix per a afondar en la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Gravar

v. trans. 1. Cavar, afondar una pedra.  2. Traçar en una pedra lletres incises amb burí.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Gangalla

Cadascuna de les peces de ferro que s'utilitzaven per posar a banda i banda del tascó per a trencar la roca a partir de forats fets amb la barrina.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Gatera

Forat practicat a un lloc per a permetre el pas de gats, conills o altres animals petits.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Ginebre

Planta conífera del gènere Juniperus  que proporciona la millor fusta per a fer porteres donada la seva resistència a la intempèrie.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Gorronera

Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d'una cantonada, serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Gorró

Pedra amb un clotet on es recolza l'espiga de ferro del pujant d'una portera sobre el que gira la mateixa.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

I

Inglet

m. castellanisme. Barreta de metall que acaba en doble biaix de menys d'un centímetre.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

L

Llaurar

v. trans. Treballar, especialment la pedra.  

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Llevada

f. 1. Estrat o full de roca que s'estén horitzontalment, format per una capa semblant a Pargila, la calanya. 2. Favor de la pedra; part per on la pedra és fácil de trongar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Llussiar

v. trans. Tasca del ferrer que consisteix a passar pel foc i aplanar a colps de mar- tell el tall d'una ferramenta per renovar-lo i agusar-lo novament.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Llaona. Lligona

Espècie d'aixada de ferro molt ample, gairebé quadrat, que te un canó de ferro on encaixa el mànec de fusta.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Levante(fer un)

m. castellanisme. Trongar una pedra peró amb les /levades planes. Ex.: el bolo ha caigut dret, haurem de fer un levante.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Llastra

Bancal de forma allargada i estreta.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Llindar. Llinda

Peça de pedra o fusta que descansa damunt de les cantonades d'una obertura practicada en una paret (porta, finestra, comptador…).

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Lloma

Muntanya de pendent suau.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Llosa

Pedra prima i de superfície plana procedent normalment d'una roca estratificada.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

M

Martellar

v. trans. Llevar amb un martell els bonys que puga tenir una pedra després d'haver-la entreguardada per tal de deixar-la a esquadra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Matxaca

f. Pedralla; pedra picada menuda per a reblir camins.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Matxo

m. Galze.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Mensula

f. Membre arquitectónic que avanca des d'un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Metxa

f. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una cárrega de pólvora.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Mitjacanya

f. Motlura cóncava de secció semicircular.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Molla(tindre)

f. Posseir grossària. Ex.: esta roca té poca molla.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Moll

m. Ribas construit al tall de la pedrera o del taller que facilita la cárrega de les pedres.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Maça

Eina de percussió, de forma semblant a un martell de grans dimensions, generalment feta de fusta, emprada per a colpejar sobre els tascons de ferro.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Maceta

Martell amb cap de dos boques iguals i mànec curt, que utilitzen els picapedrers i els obrers de la construcció per a colpejar l'escalpre.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Malla

f. Llevada.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Mall

Martell de grans dimensions que s'utilitza fonamentalment per a trencar pedres.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Mare

f. Junta del bolo.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Martell

Eina de percussió que consisteix en una peça de ferro amb un forat on s'encaixa un mànec de fusta perpendicular a la mateixa. El de paredar té una part plana i l'altra acabada en punta i s'utilitza per retocar, trencar i fer forats a la pedra.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

O

Ombria/Umbría

Terreno en ladera orientada hacia el norte y que por lo tanto recibe muy poca insolación. 

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Obrir

v. trans. Fer accessible l'interior d'una roca llevant o movent alló que la tanca o clou.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Olla(fer)

f. Fer un buit en l'interior de la roca mitjancant uns cartutxos que es tiren pel forat que ha fet la barrina, de manera que siga més facil tombar el bolo.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

P

Paperina

f. Peça de ferro en forma cònica usada per a llevar els bonys de la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Parament

Cara d'una pedra, d'un mur.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Pedrapiquer

m. El qui arranca o  treballa la pedra per a la construcció. Cal distingir entre el pedrapiquer de pedrera i el de taller, al primer hom l'anomena actualment cantero i treballa en bast, al segon afinador i s'encarrega de treballar la pedra en fi.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Pel

m. Veta formada per una substancia semblant a la sal, que baixa a plom per la roca. Els pedrapiquers a l'hora de treballar la pedra fugen dels péls, ja que per aquests la pedra es trenca: a) pèl mortal, situat cara al sol eixint, té un color rogent i es caracteritza per la seua debilitat. b) pèl dur, situat cara al nord, es distingeix per la seua duresa.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Perpalera

f. Mossa o buit que es fa en una pedra perqué puga entrar-hi la punta del perpal.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Pic cantero

m. Ferramenta consistent en una peca de ferro o d'acer acabada en punta en tots dos extrems, i travessada per un mánec que passa per un ull que hi ha en el centre de la dita pega. Serveix per a rebaixar la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Picada

f. Acte i efecte de picar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Picar

v. trans. Donar colps amb un pic per aplanar, arrancar, pitjar o rebaixar la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Picola

f. Eina de percussió que consisteix en un mánec de fusta a un extrem del qual hi ha una cabota de ferro, de forma allargassada, que té dos talls horitzontals i acabats amb dents. Antigament feia de buixarda.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Piconar

v. trans. Treballar la pedra amb el pic, de tal manera que aquesta s'hi queda tota plena de clotets.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Piconat

m. Treball fet a la pedra amb el pic.  

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Pinya

f. Barreta de ferro que té la boca semblant a una pinya de pi, i serveix per a fer forats a la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Pistolat

m. Barrina de ferro, de poca llargária, que, a colps de maceta copla, s'usa per a fer forats a la roca.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Punxonar

v. trans. Treballar amb un punxó la pedra.  

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Punxonat

m. Treball fet a la pedra amb un punxó.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Punxó

m. Instrument de ferro, llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per a fer forats o realitzar un punxonat.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Paredador/Paredador

Persona que hace paredes y otras construcciones de piedra en seco. 

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Pujant/Montante

Cada una de las dos piezas verticales de una portera, sobre las que se encajan los travesaños. 

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Pillo(fer el)

m. castellanisme. Dissimular una dificultat sense salvar-la absolutament. Ex.: Este costat no és prou ample, haurem de fer el pillo.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Paredar

Acció de construir amb pedra en sec.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Q

Quadrejar

v. trans. Fer la pedra quadrada; fer que tinga caires o angles.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

R

Ratllada

f. Tramet o porció de pedra que es fixa a mesura que es va desbastant una pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Ratllador

m. Tros de ferro amb punta que serveix per a ratllar la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Reclavada

f. Colp mal pegat.  

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Regata

f. Estria; solc estret practicat a una pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Remar

v. trans. Alçar una pedra amb una palanca o perpal per tal de desplacar-la cap a un costat.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Rossa

f. Métode molt antic de troncar, el qual consistia a clavar un tros de tauló de pi o uns tascons de fusta en una pedra i després tirar-hi aigua; a Pendema la pedra ja estava partida, ja que la fusta s'havia inflat i havia obert la pedra.  

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Recer/Abrigo

Lugar resguardado del viento y de las inclemencias del tiempo. Reconstruir solsidas o portillos. Trabajo de mantenimiento de las construcciones de piedra en seco, consistente en rehacer con la misma técnica constructiva las partes derruidas o deterioradas. 

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Rastrellat. Enrastrellat

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Referrar

y. trans.1.Posar una planxa de ferro enmig d'uns tascons als quals se'ls va pe- gant, de manera que quan uns ja estan dins la pcs i deixen de fer forca, es pega als altres. 2.Ficar unes planxetes de ferro a les vores de la tasconera perque el tascó no salte i faca pressió a la pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Ribàs

Marge natural entre dos bancals format per terra i cobert de vegetació espontània.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Robar

yv. trans. Furtar una part de la pedra un tros a l'altra part quan és tronçada o separada, de manera que queda un buit en la segona part.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Ròssec

Estri de fusta fet a partir d'una escamarra, generalment de carrasca, a la que se li enclaven unes fustes travesseres, formant una plataforma on es poden carregar pedres per a ser arrossegades. S'utilitza per a transportar pedres amb l'ajut d'un animal de tir que s'enganxa a una anella situada a la part davantera.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

S

Sa, Sana

adj. Que és bona, dit especialment d'una pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Salmer

m. Pedra damunt la qual descansa la volta d'un arc.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Serrar

v. trans. Tallar amb un instrument com puga ser un telar, un disco o el fil.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Sillar

m. castellanisme 1. Pedra de gran tamany tallada quadrangularment per a servir en la construcció d'edificis. 2. Bloc de pedra a partir del qual els afinadors comencen a tallar o a agafar trossos de pedra segons les necessitats.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Socolada

f. Sòcol ample i allargassat.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Soquet

m. Tros de fusta que es fica darrere les pedres per a voltar-les.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Salera

Pedra plana de gran format, disposada com si fóra una taula d'uns 25 o 30 cm d'alçada que s'utilitza per a donar sal al bestiar.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Sanejar

v. trans. Tirar amb una palanqueta les pedres soltes que puga haver-hi en una roca, amb la fi d'evitar que caiga res a la gent que está treballant per baix.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Serrada

Espai de terreny destinat a pastura, tancat amb paret de pedra i amb vegetació escassa.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Solament. Fonament

Part d'una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Solana

Terreny amb pendent, orientat cap al sud i que per tant rep molta insolació.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Solsida

Part d'una construcció de pedra en sec que pel pas del temps, l'acció i de l'aigua o qualsevol altra causa, ha caigut.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

T

Terra grossa

Sol agrícola de molt de fons i textura forta.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Terra prima

Sol agrícola de poc fons i escassa capacitat de retenció d'aigua.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Tallar

v. trans. Dividir en parts. Tronçar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Taller

m. Lloc on treballen els pedrapiquers afínadors.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tall

m. 1. Lloc on es talla el terreny per extraure'n peces de pedra. Ex.: A la pedrera de I'Abeller n'hi han cinc talls». 2. Lloc on es treballa. 3. Tronce.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tanqueta

f. Automòbil amb una pala al davant que es mou sobre dues fortes bandessense fi, avanca per la revolució d'aquestes bandes, i serveix per a trans-portar, voltar, amuntegar, etc., les pedres.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tapàs

m. Terreny de pedra flonja o de pedra més dura que ordinària, de consistència argilosa i de color fosc, que no és bona per al conreu i serveix per a fer teules i rajoles.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tarranquí

m.Màquina de forma cònica amb unes anses als costats i uns forats en la part superior que permeten mitjancant la seua rotació l'eixida d'un arbre. S'usa per a obrir la roca i tombar el bolo.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tasconera

f. Forat o clotet que els pedrapiquers fan a la pedra per posar-hi els tascons i obrir-la.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Telar

m. castellanisme. Maquina que serra els blocs de pedra.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Templar

v. trans. Donar a una ferramenta el punt de duresa i elasticitat que necessita per a certs usos.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

 

Tibar

v. trans.1. Fer pressió amb una fusta per sota d'una planxa de pedra en sentit contrari als colps que s'hi peguen per tal de tallar-ne uns centí- metres. 2. Estirar.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tirada

f. Extensió en llargária d'una peca de pedra. Distància.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tancada

Finca situada a la partida de les Tancades del terme de Vilafranca, caracteritzada sempre per estar "tancada" amb parets de pedra.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Tancat pel bestiar

Recinte no cobert per a tancar el bestiar.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Tascó

Peça de ferro en forma de falca que s'utilitza per a enclavar a les escletxes de les roques, o a forats fets expressament, amb l'ajut d'una maça o un mall i així poder-les trencar.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

Toc

1.Pedra o tros de fusta, més estret de dalt que de baix, que es posa a sota dúna pedra per facilitar la seua girada. 2. Pedra o tros de fusta quadrada que s'usa com a punt de suport d'una palanca.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tombar

y. trans.Fer caure la pedra o la roca que estava dreta.

Font: RAMOS ALFAJARÍN, J. RAFEL. "El lèxic dels pedrapiquers de Borriol". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomo LXVI, (abril-junio 1989), cuad.II, p.311-336

Tornar solsides o portells

Treball de manteniment de les construccions de pedra en sec, consistent en refer amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats.

Font: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.

V

Vega

Extensión de tierra llana, baja y fértil. 

Fuente: MIRALLES  GARCIA,Francesc; MONFORT TENA,Julio; MARÍN  ROYO, Margarita. Els hòmens i les pedres. La pedra seca a Vilfranca: un paisatge humanitzat. Vilafranca: Ajuntament de Vilafranca,2008.